Abril 2014
Un trabajo biográfico sobre el pensamiento político de Kim Il Sung, en catalán.
1. Vida
Kim Song Ju (15 d’abril de 1912 – 8 de juliol de 1994),qui més tard adoptaria el nom de Kim Il Sung, fou el polític i dirigent comunista més important de Corea del Nord, on va exercir de cap d’Estat des del 1948 -any de la proclamació de la República Popular de Corea del Nord- fins al 1994. És considerat el pare de la idea que vertebra el país, el juche.
Va néixer al poble de Mangyongdae (Pyongyang) procedent d’una família camperola pobre implicada en el moviment revolucionari del país. El seu pare el va portar a Xina des de ben petit, on va aprendre el idioma i va realitzar una part dels seus estudis. En 1923 va fer un llarg viatge de retorn a la seva ciutat natal on va viure fins el 1925, quan va haver d’escapar de nou a Xina fruit de l’imperialisme japonès; aquest fet va provocar un exili de 20 anys. Durant la seva joventut va estudiar a la província de Jilin, on varen despertar llurs passions revolucionàries amb fort caràcter marxista-leninista; amb només quinze anys va crear la UDI(Unió per Derrotar l’Imperialisme), un dels seus primers fronts per combatre la invasió japonesa.
Va proclamar el 25 d’abril de 1932 la fundació de la Guerrilla Popular antijaponesa (més tard reorganitzada en l’Exèrcit Popular de Corea), va dirigir la lluita armada antijaponesa i així va aconseguir la restauració del país el 15 d’agost de 1945; al setembre d’aquest mateix any va retornar a Corea. El 10 d’octubre de 1945 va estructurar el Comitè Central Organitzatiu del Partit Comunista de Corea del Nord i va declarar el naixement del partit al món. El 8 de febrer de 1946 va organitzar el Comitè Popular Provisional de Corea del Nord i va ser escollit President de la República. Mesos més tard va formar el Partit del Treball de Corea del Nord amb la fusió del Partit Comunista i el Partit Neodemocràtic. El 9 de setembre de 1948 va fundar la República Popular Democràtica de Corea i segons l’unànime voluntat del poble va ser investit com a Primer Ministre i Cap d’Estat.
Posteriorment, el 12 de juny de 1950 Corea del Nord va llançar un atac contra el sud amb la intenció d’alliberar-lo i unificar el territori en un únic Estat. Aquesta actitud bel·ligerant alertà als Estats Units -amb la suposició de que l’ordre venia del Kremlin- provocant la seva participació en el conflicte: aquest fet va degenerar en el primer enfrontament entre les principals potències vencedores de la II Guerra Mundial, els Estats Units d’Amèrica i la Unió Soviètica. Més tard va desembocar en una disputa per prendre les capitals de les dues corees (Pyongyang i Seul) per cada bàndol. Finalment la guerra va acabar els seus dies al 1953 amb la definitiva divisió del país en dues parts, Nord i Sud.
Durant la dècada dels cinquanta Kim Il Sung va desenvolupar una planificació quinquenal semblant a la portada a terme durant la post-guerra a la URSS, basada en el desenvolupament de la indústria pesada, el desenvolupament militar i la col·lectivització de l’agricultura. Va dirigir amb èxit el compliment de les tasques històriques de la industrialització de 1957 al 1970.
El 1962, tot i els esforços per mantenir una posició neutral en el conflicte xino-soviètic, Kim va decantar-se per criticar les actuacions maoístes de Xina. Va ser en aquest moment quan es va desenvolupar amb més profunditat la idea Juche-Independència política [chaju]; Autosuficiència econòmica [charip]; Autosuficiència en defensa [chawi]-, a partir d’aquí el país va submergir-se en un aïllament internacional profund.
Va ser escollit President de la República segons la nova Constitució Socialista de la RPDC aprovada en desembre de 1972 en la primera sessió de la V legislatura de l’Assemblea Popular Suprema. Kim Il Sung va defensar la reunificació del territori, d’aquesta manera va presentar durant la seva vida tres tractats: els tres principis de la Reunificació de la Pàtria el maig del 1972, el projecte de fundació de la República Confederal Democràtica de Corea a l’octubre del 1980 i el Programa de Deu Punts de la Gran Unitat Pannacional per la Reunificació de la Pàtria a l’abril de 1993.
El 1980 el Congrés Nacional va aprovar que el successor del president seria el seu fill Kim Jong Il. Finalment, a principis dels 90s -a causa de la caiguda del bloc soviètic- el país es va veure submís en una gran crisi que desemboca en un aïllament exterior quasi total. El 8 de juny de 1994 Kim Il Sung va morir a Pyongyang al seu despatx d’un atac sobtat de cor. Durant la seva vida va concedir audiència a més de 70.000 hostes estrangers, entre d’altres, els caps d’Estat i de govern i dirigents de diferents partits; va realitzar visites oficials i no oficials en més de 54 ocasions a més de 87 països.
2. Obra
Kim Il Sung dedicà la major part de la seva vida al lideratge i al govern de la República Popular Democràtica de Corea, però durant tot aquest període i també durant els anys anteriors a l’arribada del poder dels comunistes en aquest país elaborà nombroses obres de caire polític. La literatura dels seus inicis està clarament influenciada per l’ocupació japonesa i tota la resistència coreana que es produí en aquell context. A Amb motiu de la fundació de la guerrilla popular antijaponesa (1932) Kim fa un anàlisi de l’ocupació per part dels japonesos i aporta estratègies favorables per a la victòria, com l’aposta per la formació d’un front unificat entre guerrilles antijaponeses (aparentment no polititzades) amb la Guerrilla Popular i els comunistes. Segons el seu anàlisi la unitat de les forces coreanes és la única garantia per poder derrotar l’ocupació japonesa.
Més tard veiem com la Guerra de Corea determina també les seves obres. Durant els anys 50 i en ple enfrontament amb els americans, Kim Il Sung fa crides propagandístiques cap al poble coreà per resistir la invasió. En aquests escrits explica els orígens de la guerra i demana esforços a la masses coreanes, a les diferents organitzacions i partits per tal de guanyar la guerra i sobreposar-se a les adversitats. Veiem com fa especial èmfasi a la lluita que han de desenvolupar les guerrilles del sud per acabar amb el govern titella dels EUA, el qual, segons la seva opinió, hagués sigut derrotat amb facilitat i rapidesa sense l’ajuda nord-americana (Totes les forces per la victòria en la guerra, 1953), (Rebutgem resoludament la invasió armada dels imperialistes ianquis, 1950). Aquests dos llibres són força curts ja que recullen bàsicament discursos del líder en diversos moments, on s’adreça al poble coreà per enaltir el seu esperit de combat i crida a la seva mobilització i acció contra l’exèrcit invasor. El seu objectiu principal es augmentar la moral i els ànims dels combatents.
No obstant, la gran majoria de les seves obres tracten sobre la reunificació de la pàtria coreana (la Gran Unitat Nacional segons les seva terminologia), és a dir sobre la unificació del Nord i el Sud del país, que segons Kim és meta indispensable pel desenvolupament, l’autodeterminació i la independència de tots els coreans. Podem trobar nombroses obres que tracten aquest afer on s’elaboren propostes per avançar cap a la confluència dels dos països i es fa pal·lès la gran importància que tenia pel líder nord-coreà aconseguir que els dos països tornessin a unificar-se. Aquestes propostes són en diverses ocasions reculls escrits de conferències i comissions portades a terme pel govern nord-coreà amb negociacions amb el seu homòleg del sud (negociacions que mai van arribar a bon port).
Kim Il Sung i el govern de la RPDC estableixen un punt de partida -que es basa en tres requisits- perquè és pugui donar aquest procés, que són: La reunificació de la pàtria de manera independent sense dependre de forces estrangeres ni la seva intervenció, la promoció de la gran unitat nacional per sobre de les diferències d’ideologia i de règim, i per últim la reunificació per la via pacífica, sense recórrer a les forces armades(Sobre els tres principis de la reunificació de la pàtria, 1972). Inclús arriba a idear formules més agosarades com la proposta per la formació de la República Confederada Democràtica de Koryo: un govern confederat entre les dues corees però amb relativa independència de cada una, on tant el nord com el sud conservarien el seu propi règim polític i econòmic. Una confederació neutral a la política de blocs i on teòricament els dos països haurien de fer progressius esforços per avançar cap a posicions comunes (Informe sobre les tasques del comitè central, presentat davant el VI congrés del partit del treball de corea, 1980), (Aproximem la reunificació de la pàtria amb les forces mancomunades de tota la nació, 1990).
Obviament també veiem parcialment desenvolupada la famosa idea Jucheen alguna de les seves obres. Tot i que fou el seu fill Kim Jong Il qui formulà amb més profunditat aquest concepte polític (sobretot en la seva vessant més filosòfica), Kim Il Sung en fa les primeres referències i és realment el pare d’aquesta teoria política. Un dels objectius principals del seu govern era poder abastir materialment d’una manera satifactòria al poble coreà amb la idea Juchematerialitzant-la en totes les esferes de l’activitat de l’Estat.
La idea que més remarca en la literatura sobre el Jucheés la del Zazusong, que segons Kim Il Sung és la primordial forma de vida de l’estat sobirà i independent. El Zazusonges materialitza en una línia revolucionària basada en la sobirania, la independència i l’autodefensa de la nació coreana. Segons el líder nord-coreà només amb aquests tres principis es pot mantenir un país digne, salvaguardant la independència nacional i trucant la intervenció estrangera i el neocolonialisme. Podem afirmar doncs que readapta experiències revolucionàries d’altres països segons els interessos i el context de la revolució coreana, remarcant sempre la importància de la no ingerència exterior. (Accelerem la construcció socialista enarborant la bandera de la idea juche, 1978).
A la vegada, -i a banda de la idea Juche– també descriu la necessitat d’impulsar 3 revolucions per consolidar l’Estat de classe obrera coreana i completar així les dues revolucions ja assolides: la democràtica i la socialista. Aquestes 3 revolucions són la ideològica (basada en la intel·lectualització de la societat), la tècnica (desenvolupar i millorar les forces productives) i la cultural (transformar tots els membres de la societat en homes comunistes). Segons Kim Il Sung aquestes premisses són fonamentals perquè Corea i les antigues colònies puguin construir el seu propi desenvolupament i fer front a l’endarreriment que pateixen, aspirant cada una al seu Zazusong. No obstant, a més de propugnar el desenvolupament econòmic i social dels països del Tercer Món, també remarca la importància de defensar-se de l’imperialisme. Defensa que només es podrà dur a terme si els països emergents lluiten units contra l’imperialisme i les altres formes de dominació.
També trobem altres temàtiques en les seves obres com aproximacions a l’educació socialista, on manifesta la necessitat d’instruir a homes com sers socials, independents i creadors. A la vegada també remarca la importància de formar als homes com a quadres revolucionaris, amb consciència revolucionària i esperit partidista. Tot això, fonamentat amb la idea Juche que ha de ser la sòlida guia que orienti a tota la societat en l’educació comunista. És interessant que Kim Il Sung en aquests escrits també creu necessari que impartir ensenyament sobre ciències i la tècnica d’altres països es fagi d’acord amb les condicions i la realitat concreta del país nord-coreà des d’una posició jucheana. (Tesi sobre l’educació socialista, 1977).
També té alguns escrits sobre poder popular, on es defineixen les classes populars com a subjectes principals de la història i el desenvolupament de la humanitat. Aquest poder popular manifesta els interessos de les masses que tenen el domini estatal i exerceixen el poder a través dels òrgans del poder popular. Aquest concepte es desenvolupa en una dictadura envers els enemics de la pàtria, que són la burgesia i els imperialistes, i no concedir-lis cap mena de llibertat ni de dret, ja que volen acabar amb el sistema polític nord-coreà (Consolidem el poder popular, 1977).
Per últim, pot ser sorprenent parlar d’una obra de Kim Il Sung la qual té un caràcter principalment antibel·licista i inclús pacifista. L’obra esmentada (Evitar la guerra i preservar la pau és la imminent tasca de la humanitat,1986) comença amb un anàlisi històric dels conflictes que ha viscut la península de Corea impulsats per la triada formada pel Japó, els EUA i el Govern titella de Corea del Sud. El líder nord-coreà considera a la peninsula coreana com un focus internacional de conflicte, per això recalca la idea d’intentar garantitzar la pau a la regió per tal de garantitzar-la a tot el món; ja que existeix la possibilitat de que si esclata una guerra al país es pugui extendre per tot el planeta. Segons Kim el perill de que es propiciï una nova guerra mundial és creat pels EUA amb la seva constant creació d’armament nuclear. Per això demana un front comú internacional en contra de l’augment de la producció de l’armament i la creació zones desnuclearitzades a tot el món.
3. Principals aportacions
El pensament polític de Kim Il Sung ampara de manera conjunta els grans principis delnacionalisme i del marxisme. La seva aportació -el juche– ha adquirit durant la seva consolidació un caràcter més filosòfic i ha patit múltiples aportaciones gràcies, en part, al descendent del nostre pensador -Kim Jong Il-, que desenvolupa definitivament la idea juche.
El juche és el sistema político-filòsofic formulat pel Kim Il Sung que organitza la vida de Corea del Nord des dels seus inicis fins l’actualitat i, per tant, esdevé la principal i més rellevant aportació de la qual dota al pensament polític. D’aquesta manera, la doctrina acull fonaments del nacionalisme com la identitat nacional, l’exaltació i la lleialtat a la comunitat i el patriotisme, entre d’altres. Per altra banda, el juche incorpora elements del marxisme com l’existència d’un moviment revolucionari, l’internacionalisme, la igualtat i la lluita de classes.
La idea juchees desenvolupa sobre la base de que l’home és l’amo del seu propi destí i té la força sobirana per forjar-lo, és a dir, les masses populars són les propietàries de la revolució i de la construcció de la nova societat socialista. Una ideologia pròpia, amb una forta vessant militarista, basada en les doctrines del marxisme-leninisme més ortodox de tendència estalinista aplicades a la situació i la realitat objectiva del país; tal i com va deixar escrit Kim Il Sung, “allò important a la feina és captar la veritat revolucionària, la veritat marxista-leninista i aplicar correctament les circumstàncies reals del nostre país. No pot existir cap principi fix que ens obligui a seguir punt per punt la manera soviètica […] però no és hora que forgem un mètode propi?”
3.1 Qualitats humanes segons el juche
Les característiques essencials de l’home segons el juche son tres: l’independència -anomenada zazusong– l’esperit creador i la consciència. Aquestes es tracten com atributs peculiars dels homes, aliens a qualsevol entitat material i es troben estretament correlacionades.
Primer de tot tenim l’independència; significa que l’home és l’amo de la seva vida i del seu propi destí; l’ésser humà es capaç de transformar el seu entorn per cobrir les seves necessitats. L’independència també considera que l’home és un ens social, amant de la vida socio-política. En segon lloc trobem l’esperit creador, una facultat pròpia del ser social que permet a l’home transformar la naturalesa i la societat. En últim terme tenim la consciència, es tracta de l’atribut del ser social que determina totes les activitats de l’ésser humà. L’home conscient es capaç de controlar, conèixer, transformar i desenvolupar el món, amb les seves pràctiques socials.
3.2 El zazusong
L’autosuficiència del país es tracta d’una de les bases del pensament juche, per tantla independència és necessària i indispensable per contribuir a la construcció d’un estat sobirà sense inferències externes, que són causa de l’explotació dels recursos de la nació, i d’aquesta forma materialitzar les aspiracions projectades. La indepèndencia assoleix un valor esencial en les formes de relació del país, així queda desenvolupat dins les teories sobre el Zazusong; aquestes destaquen nivells diferenciats dins del terme: independència sociopolítica, independència econòmica i autodefensa.
El primer nivell va vinculat a la pràctica d’aplicar el mètode creador, fonamentat en la idea de sostenir-se en les masses populars i en el treball conforme la realitat, que permet elevar al màxim el paper de les masses populars, promoure altament l’esperit revolucionari i l’activitat creadora d’elles i accelerar a un ritme vertiginós la revolució i la construcció. Tot això és possible gràcies a la capacitat creadora inexaurible de les masses populars que ha d’adaptar-se a la constant realitat canviant i les condicions concretes del país. Ja dins del segon nivell, només aconseguint l’autosuficiència econòmica és possible consolidar la independència del país i portar a terme una existència independent, assegurar plenament el Jucheen la ideologia, la independència en la política i l’autodefensa dels interessos nacionals, així com crear una rica vida material i cultural per la població que consolidi una economia nacional forta. Entrant en el tercer nivell -l’autodefensa- trobem que es desenvolupada per mitjà d’una teoria incorporada en el Zazusong, el Songun. Aquest consisteix en la priorització dels afers militars i l’expansió del recolçament de l’exèrcit popular per la defensa de les masses populars. La política del Songun neix de les pròpies condicions històriques del país: enfront el saqueig i l’agressió de l’imperialisme japonès, Kim Il Sung va desenvolupar aquesta política militar antiimperalista per l’alliberament nacional de Corea i va arribar a la conclusió de que la victòria contra els japonesos estava en la via armada; en paraules de Kim Il Sung: “Armes contra armes i a la violència contrarevolucionària amb la violència revolucionària”. Per tant, per mitjà de les armes el país podrà ser sobirà i mantenir la seva independència, així com protegir-se de les ingerències externes. Un cop finalitzat l’alliberament nacional, la política del Songun tractarà de reforçar la capacitat militar del país i la construcció d’un exèrcit popular fort.
3.3 Aportació al marxisme
El pensament juche té les seves arrels dins el marxisme-leninisme; propugna per la revolució proletària mijtançant un partit de avantguarda que sigui capaç de conduïr a les masses populars a la victòria i la construcció de la nova societat socialista. Però, la revolució nordcoreana parteix d’unes altres premisses, ja que es trobava captiva de l’imperalisme japonès. Per això, a diferència de la revolució russa, Kim Il Sung en primera instància va constituir l’exèrcit per l’alliberament de la pàtria i, una vegada realitzada la victòria contra el japonesos, es van crear el partit comunista i, posteriorment, l’estat socialista.
També, el seu pensament polític es sostenta en el materialisme històric, donat que interpreta la realitat com una lluita de classes en els diferents modes de producció; i en el materialisme diàlectic, dotant-li d’un caràcter filòsofic al marxisme. Una de les bases de l’estat nordocoreà comandat per Kim Il Sung era que la propietat dels mitjans de producció era estatal i no privada, amb la finalitat d’aconseguir una societat sense classes, tal i com propugna els principis del comunisme científic.
El pensament juche sovint es tractat com una desviació del marxisme-leninisme respecte la seva filosofía, titllat moltes vegades d’idealista i metafísic. De totes maneres, els escrits dels pensadors del juche afirmen el contrari, basant-se en les premises de la dialèctica materialista. A l’hora d’interpretar el món, el jucheconsidera que l’home es capaç de dominar-lo i no el tracta com una substància misteriosa, com considera l’idealisme. També, es nega que el juche tingui un caràcter metafísic, ja que considera al món com una realitat en constant canvi, i no quelcom invariable que l’home no pot canviar. De totes maneres, el pensament juche -en la seva vessant filosòfica- s’eregeix com la ideologia suprema i original amb uns principis diferenciats del marxisme clàssic, capaços de comprende-ho tot i no relativitzar sobre l’existència de l’home i la relació d’aquest amb el seu entorn.
El fet que la religiositat i el marxisme convisquin dins un mateix pensament és altament contradictori en el sí de la teoria marxista, ja que aquesta predica amb la desaparició de les religions, considerades com l’opi del poble. Malgrat això, el juche va ser capaç d’unir ambdós, dontant-se d’un element distintiu respecte d’altres sistemes socialistes. A diferència d’aquests -on molts dels estats eren ateus (com per exemple URSS i Xina)-, existeix i s’assegura la llibertat i tolerància religiosa al país; la podem trobar amparada dins la Constitució (Article 68: El ciutadà té llibertat de creença religiosa. Aquest dret és assegurat amb el permís de construir edificis i celebrar cerimònies amb fins religiosos. No es pot aprofitar la religió per introduir forces estrangeres o pertorbar l’ordre estatal i social). La tolerància religiosa en un país que segueix un dogma socialista ha provocat l’adaptació d’aquestes a la vida de l’Estat; entre aquestes religions podem trobar el budisme, el xondoisme, el cristianisme, el taoísme i el confucionisme.
3.4 Aportació al nacionalisme
La conservació de la cultura tradicional coreana és una de les prioritats de l’estat. Al contrari que altres nacionalismes de caràcter marxista, Kim Il Sung considera que l’amor a la pàtria i la defensa de la nació són qualitats indispensables de la cultura política del país. La nació coreana, la seva independència (Zazusong) i la seva sobirania tenen una gran importància en les seves premisses polítiques. En aquest sentit podem afirmar que el nacionalisme coreà defensat per Kim és similar al nacionalisme del països del tercer món i als seus procesos d’alliberament nacional. Això es deu clarament al context històric d’ocupació continuada que ha viscut el país durant segles, el procés revolucionari impulsat per Kim Il Sung volia alliberar de forma definitiva la nació del jou estranger.
Les aportacions més interessants en aquest sentit són els requisits que disposa per aconseguir i preservar aquesta independència que són: la independència econòmica, és a dir l’autarquia, i el reforçament de les polítiques d’autodefensa (Songun). Per una banda, no haver de dependre econòmicament ni materialment de cap potència exterior, desenvolupant un sistema d’autosuficiència; i per l’altre crear un sistema de defensa que no permeti cap més ocupació o agressió estrangera.
Altres aportacions importants remeten a la reunificació dels dos països que conformen la península de Corea. La Gran Unitat Nacional defensada per Kim és un peça central del seu nacionalisme, que considera com una única nació aquell territori que històricament ha estat unit. Aquesta reunificació supera les ideològies i el règim econòmic i social de cada un d’aquests països.
Si deseas bibliografía ponte en contacto conmigo.